Nunca supe deternerme…

Trobo a faltar…

Trobo a faltar els seus carrers,
Trobo a faltar la seva gent,
Trobo a faltar el pis,
però també aquests somnis.

Els cafès amb el meu veí,
les rialles amb els pratencs,
les copes al Artesá,
les converses amb Chardo…

Tant de bo pogués tornar a aquells dies
amb les mateixes idees que tinc ara …
Sé que no és París,
però el meu lloc hi era.

Seria molt més feliç.

Advertisement

Deja un comentario

Fill in your details below or click an icon to log in:

Logo de WordPress.com

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Cambiar )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Cambiar )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Cambiar )

Connecting to %s

Seguir

Get every new post delivered to your Inbox.